Te la van vendre o te la van enviar a cobrar?
Darrere del mateix missatge d'un estudi jurídic hi pot haver dues situacions diferents, i la Unitat Defensa del Consumidor les separa així: el creditor original pot lliurar el deute a una altra empresa perquè gestioni la cobrança, "però també la pot vendre a un altre creditor (cartera cedida)". En el primer cas, el creditor continua sent el banc o la financera, i l'estudi actua en nom seu. Al segon, el crèdit va canviar de propietari: això, al Codi Civil, es diu cessió de crèdits. La diferència defineix a qui el pagues, qui et pot signar que el deute va quedar saldat ia qui li reclames si alguna cosa surt malament. Per això la primera pregunta, abans de discutir sumes, és sempre la mateixa: si gestionen per compte del creditor o si van comprar el crèdit. I la resposta la voleu per escrit, amb el nom de l'empresa que avui és la creditora.
Anar a una part de la guia
Necessitaven el teu permís per vendre-la?
No. La cessió és un contracte entre el creditor que ven i el que compra, i el Codi Civil no demana el teu consentiment perquè existeixi. El que regula és des de quan t'afecta. L'article 1758 diu que "la cessió d'un crèdit és ineficaç quant al deutor, mentre no se li notifiqui i la consenti o renovi la seva obligació a favor del cessionari", i aclareix que qualsevol d'aquestes diligències et vincula amb el nou creditor i t'impedeix pagar-li lícitament a un altre. Fins que això passi, un pagament al creditor original continua sent vàlid. Hi ha a més un detall que convé revisar en allò que vas signar: alguns contractes porten el teu consentiment per avançat. Els termes de PreXtamo, per exemple, diuen que el prestatari "des de ja accepta expressament la cessió" que el prestador pugui fer, i que arriba comunicant-la al seu correu electrònic. Si el vostre contracte té una clàusula així, la notificació pot ser molt més simple que la que el Codi preveu per defecte.
La notificació, i els tres dies que gairebé ningú no mira
Quan no hi ha una clàusula especial, l'article 1757 del Codi civil diu com es notifica: “amb exhibició del títol, que portarà anotat el traspàs del dret amb la designació del cessionari i sota la signatura del cedent”. És a dir, el document del deute amb la constància de qui es va transferir, signada per qui el va vendre. Un missatge que digui "comprem el seu deute" sense res no és el mateix. Un cop notificat, corre un termini curt: l'article 1759 estableix que si no voleu reconèixer el cessionari com a creditor i penseu oposar una excepció que no resulti de la mateixa naturalesa del crèdit, heu de fer conèixer la vostra negativa "dins de tres dies" comptats des de la notificació; passats aquests tres dies, se suposa que vas consentir la cessió. La conseqüència pràctica és simple: si rebeu una notificació formal i teniu alguna cosa a discutir, contesteu per escrit de seguida i guardeu la constància que ho vau fer.
El que va comprar et pot cobrar més que el banc?
El comprador no adquireix un deute nou: adquireix el mateix, amb les seves condicions i defenses. L'article 1760 del Codi Civil diu que li pots oposar al cessionari "totes les excepcions que hauria pogut oposar al cedent, fins i tot les merament personals", llevat que hagis consentit la cessió. Compte amb les clàusules d'acceptació anticipada com la de PreXtamo, que es presenten com el teu consentiment exprés: abans de donar per fet que conserves totes les teves defenses, vaig rellegir aquesta clàusula. Si vas pagar quotes, si hi ha un error de càlcul o si el deute ja va prescriure, això viatja amb el crèdit. I l'article 1761 afegeix que la cessió "comprèn els seus accessoris, com les fiances, peces, hipoteques o privilegis": si algú va sortir de garant, el comprador també pot reclamar a aquesta persona. Que la suma sigui molt més gran que el que vas demanar sol explicar-se per una altra cosa: Defensa del Consumidor recorda que els interessos moratoris són capitalitzables, i que per això els saldos poden distanciar-se molt de la suma original. Les ofertes de pagar la meitat al comptat són una negociació sobre aquest saldo, no un regal; si n'acceptes una, que digui per escrit que cancel·la la totalitat del deute.
La venda no reinicia la prescripció, però les teves respostes sí que poden
Com que la cessió transfereix el mateix crèdit, el termini de prescripció que venia corrent des que el deute es va tornar exigible segueix corrent: la venda en si no el posa en zero. El que pot reiniciar-ho és el mateix que amb el creditor original: que us reconegueu el deute, per exemple signant un conveni o pagant una quota, o que us notifiquin una demanda. Per això cal desconfiar d'un pla de pagaments còmode sobre un deute molt vell: a més del que costa, pot ser el gest que reinicia el rellotge. Abans d'acceptar qualsevol cosa, vaig treure el compte de quan va vèncer la primera quota impaga i fixa't si al medi hi va haver algun reconeixement teu o alguna demanda notificada. La guia sobre quan prescriu un deute privat té els terminis amb el seu article al costat i la llista del que talla el rellotge, que és el mateix per al banc que per a qui li va comprar el crèdit.
Per què el deute pot desaparèixer del BCU i seguir al Clearing
És una de les sorpreses més comunes: consulteu la Central de Riscos del Banc Central i el deute ja no hi és, o figura per una suma mínima, però el reclam segueix. L'explicació és en qui informa cada base. A la Central de Riscos us envien informació mensualment les institucions d'intermediació financera, les empreses administradores de crèdit i les empreses de serveis financers; un comprador de carteres que no sigui una no reporta aquí. El Clearing, en canvi, és una base privada regulada per la Llei 18.331, que registra el que informa el creditor. Per saber què diu de vós teniu dret d'accés: la llei ho fa gratuït a intervals de sis mesos i obliga a lliurar la informació dins dels cinc dies hàbils. I quan paguis, el creditor té cinc dies hàbils per comunicar la cancel·lació i la base, tres dies hàbils per actualitzar-la; el registre queda, amb la menció que es va pagar, fins a cinc anys.