Què canvia a la plata entre renunciar i que t'acomiadin
La diferència és menys gran del que es creu i està concentrada en dos rubros. El que ja s'ha generat es cobra en tots dos casos: el Ministeri de Treball, en contestar què es deu quan el treballador deixa l'ocupació per abandonament, diu que l'empresa "l'únic que ha d'abonar és la llicència no gaudida, el salari de vacances i l'esgarrinxada generada, i no correspon la indemnització per acomiadament", i aquesta mateixa lògica és la que regeix. L'acomiadament afegeix dues coses. Una és la indemnització, que per mensual és la "remuneració total corresponent a un mes de sou per cada any o fracció d'activitat", sense antiguitat mínima; el jornaler té el seu règim, que expliquem a la pàgina d'indemnització. L'altra és la possibilitat de cobrar l'assegurança d'atur, que té requisits propis. Aquestes dues peces són les que estan en joc quan algú demana que l'acomiadin, i cap de les dues no s'aconsegueix amb qualsevol acord.
| Rubro | Renúncia | Acomiadament | Acord d'egrés |
|---|---|---|---|
| Llicència no gaudida, salari de vacances i paret generat | Sí | Sí | Sí |
| Indemnització per acomiadament | No | Sí: un mes per any o fracció (mensual) | El que es pacti |
| Assegurança d'atur | No: la sortida no és forçosa | Sí, si compliu els requisits | En risc: el BPS ho va negar en un recés incentivat |
Anar a una part de la guia
Puc demanar a l'empresa que m'acomiadi?
Demanar-ho no està prohibit; el que no podeu és decidir-vos vós, perquè l'acomiadament és de l'empresa. La definició que va fer servir el mateix BPS en resoldre un cas és precisa: l'acomiadament "és un acte unilateral de l'ocupador pel qual es posa fi al contracte de treball, que no requereix el consentiment de l'altra part". D'aquí en surten les dues respostes possibles. Si planteges a l'empresa que te'n vulguis anar i l'empresa decideix acomiadar-te, pagant el que la llei mana, formalment és un acomiadament i cobraràs la indemnització, encara que per a l'assegurança d'atur, com es veu més avall, el que compta és que la desocupació no hagi estat imputable a la teva voluntat. Si en canvi el que hi ha és un tracte, en què vós te'n vas i a canvi ells et donen alguna cosa o us resignes alguna cosa, això deixa de ser un acte unilateral i passa a ser un acord de voluntats, amb altres conseqüències. Vaig tenir en compte a més que l'empresa té poc incentiu per acceptar: acomiadar-te li costa la indemnització i que te'n vagis pel teu compte se l'estalvia. Per això, si t'arriba el rumor que t'acomiadaran i el clima empitjora, pensa-ho dues vegades abans de renunciar.
L'assegurança d'atur mira si la sortida va ser forçosa
Aquí hi ha el parany de l'acomiadament arreglat. L'article 2 del Decret llei 15.180 paga el subsidi a qui estigui "en situació de desocupació forçosa no imputable a la seva voluntat o capacitat laboral". No aconsegueix que el formulari digui acomiadament: el que importa és si la desocupació va ser forçosa. El BPS ja ho va aplicar en un cas concret. A la resolució R.D. 18-16/2005 va negar el subsidi a extreballadors que se n'havien anat per un recés incentivat en què l'empresa els va pagar tots els crèdits laborals, "inclosa la indemnització per acomiadament", més una suma addicional per la renúncia. El raonament va ser que hi va haver "un acord de voluntats" i que per això la desocupació "no revesteix les característiques de forçosa i inimputable a les seves voluntats". Aquesta resolució va resoldre el cas d'una empresa i mana aplicar el criteri a situacions semblants en aquesta empresa, no a tot el país, però mostra amb quina vara el BPS mira un egrés pactat: encara que cobris la indemnització, l'assegurança d'atur pot quedar fora.
Simular un acomiadament: què s'arrisca
La versió que circula és fer-se acomiadar, cobrar l'assegurança i tornar la indemnització per sota. Convé mirar-la amb les regles del règim i no amb la confiança en el cap. Si l'acomiadament és una ficció per cobrar el subsidi, allò cobrat no compleix la condició de l'article 2, i el Decret llei 15.180 té dues eines per a això. L'article 15 faculta a retenir de les prestacions a servir "les sumes que els beneficiaris hagin percebut indegudament", i l'article 14 castiga les infraccions a les normes que controla l'assegurança de desocupació amb multes d'un a cinquanta jornals o dies de sou per cada treballador comprès, que es dupliquen si hi ha reincidència. I el tracte per sota no protegeix ningú: la devolució de la indemnització no queda en cap paper que puguis mostrar, i l'única cosa que la provaria és la pròpia maniobra. Si el que voleu és temps per a un projecte, el camí net és negociar amb l'empresa una llicència o un canvi d'horari, que no depenen de fingir res.
Si us voleu treure: esperar, o l'acomiadament indirecte
Quan l'empresa ja va decidir prescindir de vós, el que et conserva més plata sol ser el menys atractiu: seguir anant fins que l'acomiadament arribi, sense donar-li un motiu, mentre busques una altra feina. Renunciar en aquell moment és regalar-li la indemnització. Si el problema no és l'espera sinó un incompliment greu de l'empresa, hi ha l'acomiadament indirecte: marxeu vós, però la ruptura se li imputa a l'ocupador i cobraràs com si t'haguessin acomiadat. No ho prenguis a la lleugera, perquè no està en una llei general, ho has de provar vós i, si no ho aconseguiu, als ulls de l'expedient vas renunciar. Abans d'anar-te'n, ajunta rebuts, missatges i testimonis, i vaig llegir la guia d'acomiadament i liquidació, que explica quins incompliments el van configurar en casos reals i quins no van aconseguir. Si no podeu pagar un advocat, la guia d'advocat gratuït et diu quina porta et correspon segons la teva situació, abans de signar o de donar el cop de porta.
Amb pocs mesos a l'empresa: què canvia de debò
El compte canvia molt quan fa poc temps, i convé fer-lo abans d'arriscar res. Al costat de la indemnització, el Ministeri de Treball aclareix que no s'exigeix cap antiguitat mínima, així que un mensual amb quatre mesos cobra una mensualitat, perquè la fracció d'any compta com un any. Del costat de l'assegurança d'atur, en canvi, el requisit mira enrere: per a un mensual d'indústria i comerç, el BPS demana "haver computat 180 dies en plana" durant els 12 mesos previs a la desocupació. Si en aquest període no arribes a aquests dies, l'acomiadament et dóna la indemnització però no el subsidi, i la diferència real de renunciar es redueix a aquesta mensualitat. Per al subsidi també hi ha un termini que corre des que te'n vas: el BPS indica sol·licitar-ho "dins dels 30 dies correguts des de la data d'egrés". Abans de decidir, mirarà la teva història laboral al BPS per saber quants dies en planeta tenès en els dotze últims mesos.
Certificar-te per estirar l'acomiadament: allò que diu la llei
Circula la idea que certificar-te et protegeix de l'acomiadament durant mesos o que l'acomiadament passa a ser triple. El que diu la norma és més acotat. L'article 23 del Decret llei 14.407 prohibeix acomiadar o suspendre el treballador absent per malaltia que va complir els requisits, i afegeix que "el treballador donat d'alta no podrà ser acomiadat abans que transcorrin trenta dies de la seva reincorporació". Si l'empresa el viola, la conseqüència és que "el pagament de la indemnització per acomiadament sigui el doble de la normal", tret que provi la notòria mala conducta o que l'acomiadament no estigui vinculat amb la malaltia. Són trenta dies des del reintegrament i una doble indemnització, no mesos ni el triple. I hi ha un límit que no és jurídic: la certificació la dóna un metge per una malaltia real. Usar-la sense estar malalt per forçar una indemnització més gran no és una estratègia, és fingir una malaltia. Si la feina t'està emmalaltint de debò, això és per parlar-ho amb el teu metge, i la llei et protegeix en aquests termes.