Com funciona un termini fix
Un termini fix és un dipòsit en què prestes plata al banc per un termini pactat a canvi d'una taxa d'interès coneguda per endavant. Al venciment recuperaràs el capital més els interessos. És dels instruments més simples i previsibles: saps quant cobraràs i quan. A canvi d?aquesta certesa, el rendiment sol ser modest i la plata queda immobilitzada fins al venciment; retirar-la abans pot implicar perdre interessos o no estar permès. És una eina de conservació de capital, no de creixement agressiu.
Anar a una part de la guia
Pesos vs UI vs dòlars
En pesos, la taxa nominal sol ser la més alta, però li has de descomptar la inflació per saber el que guanyàs de debò. A UI (unitat indexada, que ajusta per inflació), el capital acompanya la pujada de preus ia sobre et paguen una taxa per sobre: protegeix el teu poder de compra. En dòlars, les taxes són baixes i guanyes si el dòlar puja davant del pes, però perdràs poder de compra si les teves despeses són en pesos i el dòlar queda quiet. No hi ha una opció sempre guanyadora: depèn de en quina moneda gastaràs aquesta plata.
Taxa real davant la inflació
L'error més comú és mirar la taxa nominal i creure que això és el que guanyes. El que importa és la taxa real: la nominal menys la inflació del període. Si un termini fix en pesos paga una taxa nominal però la inflació se la menja gairebé sencera, el teu guany real és mínim o fins i tot negatiu en poder de compra. Per això la UI és interessant per a l'estalviador conservador uruguaià: en indexar-se a la inflació, t'ajuda a no perdre poder adquisitiu, i la taxa que paga a sobre és el teu guany real. Vaig tenir present que els interessos d'un termini fix solen estar gravats per IRPF (rendes del capital), que el banc et reté, així que el teu rendiment net és una mica menor a la taxa publicada; confirmarà la retenció vigent amb el teu banc oa DGI. Comparà sempre contra la inflació, no al buit.
La garantia de COPAB
Els dipòsits en bancs uruguaians compten amb el suport del Fons de Garantia de Dipòsits que administra COPAB. La cobertura és per persona i per institució, i té topalls: segons COPAB, actualment arriba fins a l'equivalent a UI 250.000 per a dipòsits en moneda nacional i fins a USD 10.000 per a dipòsits en moneda estrangera, incloent capital i interessos. No paguis prima per aquesta garantia. Si el vostre dipòsit supera aquests límits, convé repartir-lo entre institucions. Verifiqueu les quantitats vigents directament a COPAB, ja que es poden actualitzar.
Liquidesa: la contracara
El termini fix immobilitza la teva plata fins al venciment. Aquest és el principal desavantatge davant d'una caixa d'estalvi. Per això no és el millor lloc per a tot el fons d'emergència si necessites disponibilitat immediata, encara que un termini fix curt i renovable pot servir per a una part. Una estratègia comuna és escalonar venciments: dividir la suma en diversos terminis fixos que vencen en dates diferents, per tenir liquiditat periòdica sense trencar-ho tot de cop. Vaig triar el termini segons quan creus que necessitaràs aquesta plata, no segons la taxa més alta.
Aleshores convé?
El termini fix convé com a peça conservadora d'una cartera: per preservar capital, per a plata que utilitzaràs a curt termini o per a qui no tolera volatilitat. No és un instrument per fer créixer el patrimoni a llarg termini, perquè el rendiment real sol ser baix. Per a terminis llargs, altres instruments solen rendir més. Això és informació general i no assessorament: compararà taxes entre bancs, mirarà la taxa real contra la inflació, vaig tenir present els impostos i confirmarà condicions i garanties vigents a fonts oficials (BCU, COPAB, DGI) o amb un professional abans de decidir. Podeu utilitzar un convertidor d'UI i una calculadora de termini fix per simular el vostre cas.